Lladres de corbata
Tu, que ets un fill d'ESADE per menjar-te el món,
que et mires l'escena des de dalt d'un tron.
Vas escalar el sostre i has perdut la corda,
però saps que tens marge, caure no fa per a tu.
Tens l'estat de cara, t'obren els palaus,
et reben amb palmes quan entres als bancs.
D'ensobrar concursos, falsejar les actes,
repartir maletes n'ets el rei.
Altera el producte i els factors,
Un ordre que canviarà els vectors.
Fem girar enrere els seus motors,
Nosaltres som els actors.
Tu, que apiles totxanes, com els lingots d'or;
on poses la vista, s'hi aixeca un nou bloc.
Plora-li a la Merkel, ven-li la recepta:
austeritat forçada, només pels treballadors.
Lladre de corbata, llibreta sense fons,
titella de somnis, sols expropiacions.
Sabem el teu cotxe, pis, número i porta.
Tenim poc a perdre, i un nou món.
