Llenyater de Fortaleny

Enderrocks

Això diuen que va ser i era,
En un poble molt bonic
Estés enmig d’un pla verd
De La Ribera.

On vivia aquell qui era
El nostre llenyater amic.
La frescor abundava a la terra
Des de l’alba fins la llarga nit.

Ell pobresa només té a la vida,
Mai de luxes s’ha nodrit,
Tan sols d’aliment alguna col bollida.

Ultrajat pel cel a la terra
L’hi atorgaren qualsevol desig:
Sac, diners, poder i una figuera
I set-cents anys per poder gaudir.

Quan el temps ja s’ha perdut
I la Mort va a ell,
Atrapada l’ha vençut,
Enganyada.

No vull morir, no és moment de l’adéu,
No vull deixar esta terra.
No tinc temor ni als dimonis ni als deus,
El destí triaré.

Enviat a l’infern pels seus actes
Atrapà al vell cabrit al sac,
Qui el perdona danyat pels impactes.

Ja és dalt on Sant Pere el mira:
«Fins ací ha arribat prendre’ns el pèl»,
Deixant-lo davant de la cadira
Que li dóna els seus poders al cel.