Lletania

Pau Alabajos

Tantes paraules a cau d'orella,
tantes promeses a boca de canó,
tantes excuses intolerables,
tantes carícies que deixen cicatriu,
mai més, mai més, mai més

Tantes mirades corprenedores,
tantes històries de prínceps destenyits,
tantes ferides en l'amor propi,
tantes tragèdies de portes cap a dins,
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida
al terror.

Tantes pregàries sense resposta,
tantes sentències
que arriben massa tard,
tantes esqueles en els diaris,
tantes denúncies
que són paper mullat,
mai més, mai més, mai més

Tantes galtades imperdonables,
tantes baralles
que se'n van de les mans,
tantes converses enverinades,
tantes mentides
que no deixen senyal,
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida
al terror.

Tantes disputes acarnissades,
tantes distàncies que no s'han
respectat,
tantes seqüeles irreversibles,
tantes disculpes camí de
l'hospital
mai més, mai més, mai més