Lluny
De dins a enfora escolto el no res
I oblido la gent que no sent, que no entén.
De dalt a baix trepitjo els moments
Tanco els ulls per aquells que creuen ser reis.
Lluny del món, lluny de la por i del plor,
Lluny dels plaers mundans, lluny de colors opacs,
D'autòcrates tirans i d'arrogants.
Vull ser el tro, vull cridar fort al món,
Vull veure llum en la foscor, sentir el silenci dins del so,
Vull poder caminar sempre endavant.
D'esquerra a dreta no m'ofega el teu seny,
Em desfaig dels consells que ressonen com siurells.
De lluny, de prop, escolto el meu cor,
Tinc arritmia, tinc agrípnia, no tinc rostre, no tinc nom.
Lluny del món...
