Lliure
Vaig néixer en un indret
Amb aires del mediterrani
Laietans, Cartaginesos i grecs
Oblidats per l’art romànic.
Pobles bàrbars a l’ull del foraster
Terra de pins, alzina i llorer
Qui camina sobre aquestes pedres
Descobreix una cultura que creix
i emergeix passiva amb el pas dels anys
Es troba captiva en els esborranys
De la lluna que guaita i decideix
Quan el sol es pon o quan neix
Dins ses muralles l’home rau
Es defensa quan s’escau
No tenen por de somiar
Els que dormen a palau
No tenen por de plorar
Els que viuen com un esclau
Sumant llàgrimes per la pau
I ara som els hereus
de ferides mal tancades
que contagien ja l'anhel
de començar a afinar les nostres veus
i així alçar aquest crit al cel
Perquè jo vull ser lliure, lliure de tota mentida
Viure una vida podrida que no ens deixa ser com som
Potser ja és el moment, d'abandonar aquest vaixell
I anar cap unes aigües, siguin netes
Siguin clares, aigües tèrboles res més
Cultura viva en expansió
Ni les trampes, ni les pors faran que sonin els canons
De la rendició...
