Lliures
Lliures de perills,
t’apartes del camí.
No mires enrere.
No saps ben bé per què.
I en una vall salvatge,
on sents cantar les fades,
on el vent hi bufa afable,
mentre m’esquives mentides,
perquè no t’estripi el vestit.
No deixarem
que els nostres horitzons
es perdin dins del passat.
Indiferent
a la crida del vell temps
dins del silenci t’estimaré.
La cruel mare del desig
m’ordena que et torni
a acariciar la pell.
Els nostres cors
seran dos tambors salvatges
que ens sabran guardar bé
tots els vells secrets.
No deixarem
que els nostres horitzons
es perdin dins del passat.
Indiferent
a la crida del vell temps
dins del silenci t’estimaré.
Tu ets el meu mirall
quan jo intento ser
qui busca el secret
dels teus ulls.
Em mires,
m’abraces i em guies
cap a llocs on encara jo
no he estat mai.
No deixarem
que els nostres horitzons
es perdin dins del passat.
Indiferents a la crida del vell temps
dins del silenci t’estimaré.
