Lluita infinita de cossos
Lluny
instantànies que fonen els ulls
d'un record ple d'espurnes que ja
vam endur-nos, allò inaccessible, tan lluny
I ple
un bagul encerclat i estorat
inundat de tempestes de fang
una lluita infinita de cossos, perduts
M'amagaré
dins la innocència amb què vaig arribar
tot topant-me amb un mur inventat
del que col·locaré fins les pedres, cap al cel
Derrotades les mirades
sols quedarà la nit
Temps
farà falta per cicatritzar
la terra d'una sequera inigual
una tempesta infinita de glòria, al final
I quan
florirà tota cendra llampant
convocant la reunió d'enganyats
obrirà un nou dia impossible, però cert
I arrossegant
fora de tota concepció del temps
en un imaginari inventat
figures d'una partida d'estrelles, fugaç
Derrotades les paraules
sols, guanyarem la nit
