Lluna
Tu que em vigiles des del cel,
que cada nit et fas present,
tu que dels somnis ets la vella guarda,
i que del sol seràs la núvia blanca.
Que t'il·lumina la foscor,
i que t´apaga la claror.
Quan t´aixeques la mainada és al bressol,
quan em llevo, és ara quan et ve la son.
Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m'eixuguessis dues llàgrimes que hi he
digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.
Lluna...
Tu, que camines en la nit
que t´acompanyen els estels
que t´emmiralles en la mar inquieta
quan et ressalta la teva bellesa.
Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m'eixuguessis dues llàgrimes que hi he.
Digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.
Lluna...
