Llunes de paper
Fa temps que no et veig pujar per ses escales
que van cap els niguls obscurs de la memòria.
No et record.
El temps no m'ha deixat estar present
dins els teus moments.
Et donaré dues coses per escrit.
Ens esperarà la mar per nedar a illes desertes.
D'aquí no em mouré.
Et duré per terra, mar i cel.
Impulsat per l'ànsia.
I enyoraves no tenir cap rellotge
on poder veure passar el temps.
Vine amb mi i et mostraré
que ses estrelles no s'acaben.
Junts viurem els somnis del moment.
Passa endins i et mostraré
una imatge que il·lumina
un present dins unes llunes de paper.
Fa temps que no et veig passejar per ses voreres
d'unes platges on encara hi ha escrites dues
lletres.
D'aquí no em mouré.
Et duré per terra, mar i cel.
Impulsat per l'ànsia.
I enyoraves no tenir cap rellotge
on poder veure passar el temps.
Vine amb mi i et mostraré
que ses estrelles no s'acaben.
Junts viurem els somnis del moment.
Passa endins i et mostraré
una imatge que il·llumina
un present dins unes llunes de paper.
Mira el que et passa,
no te'n vagis ara.
