L'obra de la meva vida

Verd i Blau

Ahir vaig comprar un teatre vell
portava temps callat i sol
Però ja li ha arribat el moment
de donar veu al meu guió

Diàlegs, drama i vestits
il·luminats viuen aquí
Semblen figures elegants
i us venen a parlar de mi

Tot és a punt, s'obre el teló
em trobo al mig de la plaça
Seguiu-me, sóc el director
jo condueixo la dansa

Decidit entro al bar
tancant la porta rere meu
Ell calla, escolta el meu parlar
sota aquesta ombra d'ignorant

Per què marxeu?
i em deixeu sol, sense veu
A on aneu?
Què hi veieu al més enllà?

Diu que li cal un bon amic
Té penes i em vol explicar...
però se'm fa tard i estic feliç
Parlar és més fàcil que escoltar

Els fanals ballen al meu pas
pas rere pas la lluna va cantant
I tot cantant em busca els ulls
ulls que no veuen tant enllà

Per què marxeu?
i em deixeu sol, sense veu
A on aneu?
Què hi veieu al més enllà?