L'obrer
Surto de casa, la llum de la lluna em frega la cara, el sol encara no ha sortit.
Respiro amb força, l'aire gelat em crema a dins i m'omple tot el pit.
Banda a banda miro l'infern que m'envolta:
camino amb ànimes mortes que anem juntes cap al destí.
Els sotracs de l'autocar em desperten: la següent parada és la meva.
Baixo del carro i fitxo amb pressa, comença la jornada eterna.
Màquina rere màquina trobo a faltar l'aire,
el fum que ara m'omple m'ofega i em fa suar.
Això ho aguanto per als meus, tinc sort de tenir una feina.
Apretar-se el cinturó és la consigna, poder pagar factures
però no tenir per menjar diuen que és digne.
I això ho diuen des de dalt com si ells fossin l'obrer,
com si sabessin què és no arribar a final de mes.
Que s'apretin els de dalt, que ja els toca a ells.
Que s'apretin els de dalt, que ja no podem més.
Que paguin els de dalt, que la crisi l'han fet ells.
Que paguin els de dalt, ens veiem al Parlament!
Surto del curro, la llum de la lluna m'escup a la cara, ens veiem aquí demà al matí.
Per la fàbrica ja es comenta que pocs duraran així:
n'han fotut fora tres més dels nostres
i jo tinc clar que aviat em tocarà a mi.
Arriba una carta dels de Bankia i ens quedem paralitzats.
La dona la llegeix amb calma i cau a terra plorant:
els del banc ens fotran la casa perquè gràcies a Déu només podem cobrar mig sou.
Diuen que he d'estar callat, que això només és temporal,
mentre que ells viuen molt bé vivint impunes a la justícia robant públicament.
I això ho diuen des de dalt com si ells fossin l'obrer,
com si sabessin què és no arribar a final de mes.
Que s'apretin els de dalt, que ja els toca a ells.
Que s'apretin els de dalt, que ja no podem més.
Que paguin els de dalt, que la crisi l'han fet ells.
Que paguin els de dalt, ens veiem al Parlament!
I això ho diuen des de dalt com si ells fossin l'obrer,
com si sabessin què és no arribar a final de mes.
Veurem caure els de dalt, que ja no podem més.
Veurem caure els de dalt, som 99%.
Fem caure els de dalt, que la crisi l'han fet ells.
Fem caure els de dalt, entrem tots al Parlament!
Surto de casa, la llum de la lluna em frega la cara, el sol encara no ha sortit.
Respiro amb força, l'aire gelat em crema a dins i m'omple tot el pit.
Banda a banda miro l'infern que m'envolta:
camino amb ànimes mortes que anem juntes cap al destí.
