L'ofici del rellotger

Despertadors atòmics

La nit em troba al magatzem
Desmuntant rellotges
Canviant engranatges
I una màquina escriu
Aquells secrets que s'enduen
A l'altra banda del riu.

Un dia un veí va preguntar-me
Si havia après algun ofici
Jo li vaig dir que el què voldria
És deixar de ser qui sigui
Faig l'ofici més antic
Deconstruir segons i vides
És el final el que s'espera de mi

De dia m'armo de valor per vendre'ls tots els meus rellotges
De nit desmunto al magatzem els mecanismes que ja moren
La gent d'aquí diuen de mi que duc el pas tranquil de l'ase
Però a les cinc del matí estan buscant una sortida

Quan entro al cafè del poble els veïns em miren amb respecte
He conegut el nom de l'avi i el del pare,
El del jutge i el notari, el de l'artista i l'arquitecte
I el del mestre, segle a segle

I tot el que toco s'acaba, no són principi només present
Tot el que han d'entendre ho duen escrit a la pell
Són la meitat del que podran ser, així és l'ofici del rellotger
Tot el que han d'entendre ho duen escrit a la pell

Demà em daran una vida nova
Un nom de pila, una bona feina
Les claus d'un apartament del centre
Una dona amb una criatura al ventre
Potser aquell dia aprendré estimar-la, a cuidar-la
I a envellir al llit d'un hospital

Però ara la ràdio sona embruixada
La màquina escriu música de cambra
I tot el que tinc s'escorre com sorra
Entre les mans
No tinc partida de naixement
Sempre sóc present
En cada amor, en cada error
En cada encontre

I tot el que toco s'acaba, no ets principi només present
Tot el que has d'entendre ho dus escrit a la pell
Ets la meitat del que pots ser, així és l'ofici del rellotger
Tot el que has d'entendre ho dus escrit a la pell.