L'últim present
Mire a mitjanit la bellesa de la serra on narràrem una història d’amor.
Un conte de fades on tu i jo ens estimàvem.
La lluna ens espiava i t’odiava pels teus ulls, que enlluernaven cada segon.
I ara em resigne a sols mirar-te de lluny,
a no gaudir del teu perfum, de la teua calor, amor meu.
Va ser el destí qui desvià les nostres vides cap a diferents camins.
I moren les flames deixant un bonic record.
Dos cançons d’amor requerien d’un final i ací et regale l’últim present.
Amb llàgrimes, et dic adéu, mentre observe com el vent,
s’endú les cendres d’un amor, del nostre amor, ulls de foc.
Sempre t’estimaré...
Autor(es): Víctor Tomàs Melià,Salvador Tur
