Lo pare espiritual
Cada dia se confessa,
prenda de rosa, fatxa d'estrella;
una dona massa bella,
que és un goig a la mirar.
" També avui, pare meu,
un altro home mascalzò
sense volguer entendre raó
és resixit a se consolar."
" Gran pecat, gran pecat!
Qui candonga cada dia….
ma, possible, filla mia,
que de cadaù tu te deixis fregar?!
Gran pecat, gran pecat!"
" Jo cerc de me defendre,
sigui dret o sigui tort…
vosté dongui –me confort:
digui-me que me puc salvar."
" Per non caure més en pecat,
està en casa tot el dia;
diu calqui Ave Maria;
jo vengueré a te visitar…
Per non caure més en pecat!"
Quan lo sent de demà
va a fer visita a fatxa d'estrella,
ella és sola i sempre més bella,
hi obri la porta i lo fa entrar.
" També en casa, pare meu,
un altro home mascalzò,
sense volguer entendre raò,
és resixit a se consolar"…
" Bruta porca esvergonyda!
bruta dona pecadora!"
Pres de futa lo probe home,
agantxada l'ha a la gola:
de hi fè mal no tè coratge;
l'estringida és un carinyo;
vergonyós i a cap quino (a cap abaixat)
non compren més lo que fa,
non compren més lo que fa.
Fatxa d'estrella, prenda de rosa,
és una gran bella cosa;
ella agrada a cadaù:
a sota de la roba
cada home és nunù:
" Sés una "santa", prenda de rosa!"
pensa aquell home quan se reposa:
primer era mala sol pecò
se dava a los altres i a ell no.
Autor(es): Pino Piras
