L'umbracle
Trenca, l’impacte és brutal
al creuar el límit del normal.
Millor ni saber com tot ha començat.
Assolada però bella,
és la terra que m’espera.
Porto el cos a un límit constant.
I somric, crec que ja me’n surto,
es trenca el món en dos.
S’il·lumina l’ombra.
Cop de cap al meu voltant,
oblidar que sóc mortal.
Només vull saber
si el moment ha arribat.
L’hora de la fera,
la força que m’esvera.
Sense treva i endavant.
I somric, crec que ja me’n surto,
es trenca el mon en dos.
S’il·lumina l’ombra.
Jornades senceres,
passava a l’espera
Jornades senceres,
somniant.
