M'acompanya de la mà
M'acompanya de la mà
fa molt de temps una dona.
És carn amb la meva carn
i té una clau de casa.
Però no sé com es diu
ni de quin color té els ulls,
i plora de tant en tant
quan creu que ningú la mira.
La vaig trobar una nit
plena de boira humida,
morta de fred i amb la fam
d'un pardal que vol becada.
I li vaig oferir una llar,
un bon foc i un plat a taula
i un càlid llit per l'amor,
i em va seguir resignada.
M'acompanya de la mà
fa molt de temps una dona;
ara ja en tinc el costum,
és com l'ombra que no parla.
Mai li he dit "quedat amb mi",
pot marxar qualsevol hora.
I sembla que ho tenim tot
però els ulls no ens brillen gaire.
Autor(es): Francesc Pascual
