L'última
Altra vegada huit del matí.
Com maleïa al que li rondava anit.
Engega cames, poalada als ulls.
Remuga amb por del que li vindrà al damunt.
Comença la roda del fum
que no hi detindrà ningú.
Dintre d'un paper
li regala l'ànima
amb el dolor que feia a tots dos
ser pacients.
Mescla el seu plaer
barrejat amb l'amistat
del que no et deixa si tu
no el deixes primer.
Obri la porta, un pas en fals.
N'encén un altre pel que li puga passar.
Dóna el bon dia al seu amic l'astut.
Aspira ràpid de camí a l'autobús.
Segueix a la roda del fum
que cap hora no ha perdut.
Dintre d'un paper
li regala l'ànima
amb el dolor que feia a tots dos
ser pacients.
Mescla el seu plaer
barrejat amb l'amistat
del que no et deixa si tu
no el deixes primer.
L'última, l'última, l'última…
que pren el seu al·lè.
L'última, l'última, l'última…
mentre estiga despert.
Ho han de fer abans
que esclate en sang.
L'última l'ha de besar
fins que hi quede un dia.
Autor(es): Guillem Bolufer
