L'últim Viatge
Recordo que em vas deixar una ploma a la mà,
els ulls reflactien el meu últim instant.
Perdona'm i expia tots els meus pecats...
On ets? On vas?
Perquè m'abandones si no estic preparat?
Escric en fons blanc un viatge moral,
mots que assenyalen el meu camí errant.
Intanto aturar el meu pols embruixat.
Mentir? Pregar?
Paraules mortes sense significat!!
Espere't,
Les ales teixides amb les teves mans..
Se'm trenquen!!
Morir per un somni i per sentir-me lliure, condemni els pecats i em devorin per dintre.
Morir per amor i el meu cor etern vetlli des del fons d'un nou món on domini per sempre la por.
Cada nit veig ombres dins del meu cap,
són àngels que parlen en somnis violents!
Se'm tanquen les portes de cels implorats,
On vaig? Perquè?
No ploris per mi si no estic preparat!
Menteixo en els llimbs pregant ser perdonat...
Diables que m'obren amb dagues d'infern...
Bebeu la meva sang i engoliu el meu cor!!
Orgull? COVARD!!
La ploma que em deixes condemna el meu mal!
Espere't,
Les ales teixides amb les teves mans..
Se'm trenquen!!
Morir per un somni i per sentir-me lliure, condemni els pecats i em devorin per dintre.
Morir per amor i el meu cor etern vetlli des del fons d'un nou món on domini per sempre la por.
–Jo mai més ploraré per ningú! Sola em deixes quan tanques els ulls. Teixiré de bell nou un abric que m'abraci en el fred i en el temps condemnada a misèria, dolor i eterna soledat!–
