L'un després l'altre
Els dos anem fent cims,
l'un després de l'altre.
I a cada cim jo creuo els dits,
per poder avançar-te.
L'absurd de cada cim
em reconforta massa.
I a cada fita em faig petit,
per cada cim que tu m'avances.
I jo t'estimo tant
que tu només m'abraces.
I tu m'estimes tant
que això a mi només m'espanta.
Però entendre em costa sempre tant.
I, si ho entenc, l'orgull m'empassa.
I em veig plorant al teu davant
quan un ja no segueix a l'altre.
Però si tu i jo avui fem el cim,
l'un al costat de l'altre.
I si és el dia i coincidim,
sobre aquest cim que ara s'atansa
apretarem el puny ben fort,
veurem com el cos se'ns adapta,
sabré que tu ets capaç de tot,
que el nostre ascens ja res el para.
I avui, al cim, farem la nit
i a aquesta nit seguirà una altra.
I a cada cim traurem el pit
per encarar amb forces una altra.
I ara t'estimo tant
i entenc per què tu m'abraces.
I tu m'estimes tant
que això a mi només m'espanta.
