M'agrada viure així
M'agrada viure així a cops de sort,
sense lligar el meu cos mai a cap port.
Saber que jo no tinc total control,
que aviat un horitzó m'omplirà el cor de nou.
Tendeixo a travessar, de tant en tant,
la línia que limita el bé del mal.
Sanejo la consciència a cops d'oblit.
Aplico recompensa si mai et faig patir.
M'he acostumat a viure
independent i sol,
a confiar en la força
d'un moment qualsevol.
M'he acostumat als altres,
als seus cops i abraçades,
a caure i aixecar-me.
M'he acostumat a viure
intensament però sol,
a decidir la ruta
que seguirà el meu vol.
M'he acostumat a dir-te
que potser demà marxo,
que tot el que ara em dónes,
ho duré sempre al cor.
M'agrada viure així a cops de sort,
reinventant les possibilitats,
desxifrant missatges amagats.
De tant en tant vaig de bracet
amb la felicitat.
M'he acostumat a viure
independent i sol,
a confiar en la força
d'un moment qualsevol.
M'he acostumat als altres,
als seus cops i abraçades,
a caure i aixecar-me.
M'he acostumat a viure
intensament però sol.
A decidir la ruta...
