Mai
Podria començar tot de nou, jurar-te que la lluna no es mou,
prometre’t com prometen els vius, un moment tan etern...
Tu què dius?
Cada dia com si fos el primer, cada vida com estimen els nous,
amb els nervis d’un camí sense fer, sense lleis, sense temps...
No hi ha temps?
Tornaria a fer l’amor per encert, tornaria a posar a zero els secrets,
tornaria a treure ciència en el vers, com si res, sense més...
Com et sents?
Tornaria a ser bandera en el cim, encendria mil carícies de nit...
Tornaria a ser dimoni i estel? Potser no, ara no...
Mai tornaria a regalar-te infinits, tornaria a dir la frase de l’any,
juraria que podia canviar...
Ara, sempre i mai tornaria a fer l'amor per decret,
tornaria a dir que tot està bé, tornaria a fer diamants amb el mar...
Ara, sempre i mai!
Podria ser un atleta de Mart, portar-te en una nau especial,
escriure’t un ‘per sempre’ fugaç...
Ja ha passat, no ha passat... és passat?
Et portaria riu amunt fins el mar, convertiria impossibles en art,
Em moriria si et trobés amb l’atzar?
Potser mai, mai se sap...
Mai tornaria a regalar-te infinits, tornaria a dir la frase de l’any, juraria que podia canviar
Ara, sempre i mai tornaria a fer l'amor per decret, tornaria a dir que tot està fet, tornaria a fer diamants amb el mar...
Ara, sempre i...
Mai tornaria a regalar-te infinits, tornaria a dir la frase de l’any, juraria que volia canviar...
Ara, sempre i mai tornaria a fer l'amor per decret, tornaria a dir que tot està bé...
Fugiríem com amants sota el mar?
Ara, sempre i mai!
