Mai diguis mai a un mai
Mai diguis mai a un mai,
desenganxa't de terra i puja a l'espai,
vols que t'ensenyi a volar?
Posa't al meu costat,
perquè des d'aquí dalt
tot es veu més clar,
de què tens por? Vine a volar.
Buscant el camí més llarg
per arribar més tard a casa,
els ulls són boles de cristall
que marquen el teu estat.
Mai no diguis mai a un mai.
Mou-te d'aquest sofà,
recorda aquell instant en que vas esclatar,
no esperis més, tens que volar.
Les lletres són papers mullats,
no em surten prou masses paraules,
i jo no puc seguir tocant
anem pensant en fer-se un mai.
Mai no diguis mai a un mai.
Buscant el camí més llarg
per arribar més tard a casa,
els ulls són boles de cristall
que marquen el teu estat.
Mai no diguis mai a un mai.
Autor(es): Pemi Fortuny
