Mai t'he dit
T'estimo amb les pistoles amb les que em mates sempre.
T'estimo amb tots els vicis que tan sols voldria per a mi.
Amb les ressaques brutes que oloren a altres cossos.
Amb totes les vegades que hem fugit per tornar aquí.
T'estimo amb la rutina i l'actualització diària,
amb totes les mentides que ens hem dit per resistir.
T'estimo quan traspasses tots els límits que suporto
i et sents prou gran per creure que ara ja em pots destruir.
T'estimo quan ets fada, quan ets fibló d'abella,
T'estimo quan m'importa una merda el que em dius.
T'estimo des d'on neix l'arrel fins a la lluna plena,
quan robes a una estrella tota la llum d'un estiu.
I rimes amb els dies que l'oblit no podrà vèncer,
per molt que jo ho intenti i no et llevis al meu llit.
T'estimo i ho celebro cada dia, i si no ho sembla
serà que sóc sapastre i tan sols sé dir-t'ho així.
Autor(es): Jordi Gasion
