M'aixeco
Tic – Tac ... el so que em fa fora del llit.
El mirall m'ensenya el fracàs en els ulls d'aquest mal partit.
Lluita interna, aixecar-se o quedar-se estès,
viure sense res o respondre a la demanda d'estrès.
Mirades fulminants, gegants de ciment que ens amaguen,
rere una societat acostumada a no plantar cara.
Ens educa la ignorància, ens guia la por.
Ens traumatitza la infància i al final la resposta sempre és "no·.
Jo responc. Aixeco el pes de la pressió del "hom".
Cop de peu al cul d'el "jo", quan aquest es dorm o no respon.
Quan em fonc al forn de la realitat quotidiana,
aixeco el cap i em capfico en la recerca del nirvana.
Cauen cops, però tots tenim aquesta capacitat
d'agafar força d'on sigui per quan ens castigui la realitat
i dir-nos sense por, que encara que la pressió de la monotonia ens mati,
seguirem lluitant per una vida millor.
Camino, caic, m'aixeco, responc.
La vida proposa dubtes, malsons.
M'aixeco sense por i mostro reacció.
No! No diré que no, demà anirà millor. No!
Marco la casella de fe en l'estudi del perfil psiquiàtric.
Jo, llunàtic amb temperament de flegmàtic.
Una veritat és certa i creu-me, que de ben cert ho dic.
Món dormit amb vista al melic, check, no veiem un xic.
Visc donant passes que passen factura en positiu.
Si cal que fem dos passos per fer un avanç consecutiu.
Bon motiu per deixar el niu i aixecar la mirada.
Qui diu que cal patir per parir esperança, si de fàbrica ve donada.
Són romanços amb la soledat, tinguent soldat el passat
i empassat cada pas en fals amb la incertesa del demà.
Sentat al divà esperant resposta, no és buscar-la
Aixeca la vista i escolta la voluntat quan parla.
La realitat més dura tinc sota la meva pell,
la de ser jove i saber que el patiment no marxarà ni un cop vell,
ei! "vai" amb la perspectiva de percebre el conjunt.
Amb la fe de que el present és per poder posar el futur a punt.
Y aunque a veces caí rozando el suelo,
algo me levantó para andar de nuevo.
Y una vez comprendí que esto es pasajero,
que el final del cuento es mucho más que esto.
Caminé paso a paso hacia la meta,
si luché o sufrí mereció la pena.
Aprendí a nadar contra la marea,
entendí que al final había recompensa.
Camino, caic, m'aixeco, responc.
La vida proposa dubtes, malsons.
M'aixeco sense por i mostro reacció.
No! No diré que no, demà anirà millor. No!
Levanta la vista (Aixeca la vista i que el temps no et cegui)
Que el tiempo se escapa (La vida s'escapa. Atrapa-la, atrapa-la)
Levanta la vista (Aixeca la vista i que el temps no et cegui)
Levanta la vista (La vida s'escapa. Atrapa-la, atrapa-la)
Camino, caic, m'aixeco, responc.
La vida proposa dubtes, malsons.
M'aixeco sense por i mostro reacció.
No! No diré que no, demà anirà millor. No!
Autor(es): Dual Xock