Mapes de vidre
Tornant de nit conduint sobre un cotxe blanc i vell
dibuixant les línies rectes,
que formen els tarongers del camí
estret i fosc, amaga els mapes.
Per fi, serenitat
plou de lluny, plou de lluny.
Per fi, serenitat,
plou de lluny, la pau és neta.
Hem oblidat les converses dels valents davant la por
nucs de distàncies nàutiques,
ens separen innocentment del temps,
l’aigua gastada fa més ample el mar.
Aquest destí tan respirat i decidit
es fa impossible esperar que arriben
les hores que hem perdut flotant en el futur
invàlid, d’un univers tranquil en calma.
Per fi, serenitat
plou de lluny, plou de lluny.
Per fi, serenitat,
plou de lluny, la llum somriu.
