Mals temps
Na, na…
Un cel ple de núvols pot apagar,
La llum que m’ajudava a avançar,
Sinó desespero… el temps ja els allunyarà.
Una pluja fina pot entelar,
La meva mirada i res veuré clar,
Sense por l’accepto… el sol ja l’assecarà.
Na, na…
Escalar muntanyes pot esgotar,
Potser em costi més avançar,
Tot el que puja... després torna a baixar.
Un entorn difícil de respirar,
Avui em volia quasi asfixiar,
Aguanto l’aire… no em deixaré intoxicar.
Deu mil tempestes veig arribar,
Volcans al límit ja d’esclatar,
Si em quedo al marge, puc veure’ls passar.
Na, na…
Els vents del Nord em congelaran,
Corrents que amb força m’estiraran,
Poso els peus a terra, ja no em poden tombar.
Desil•lusions que avui m’ensorraran,
Sense cap treva m’arrossegaran,
A un abisme.
Però hi ha un demà on tot segueix endavant,
I nous camins se’ns dubte m’ompliran,
D’optimisme.
Autor(es): Xavier Llorach
