Manhattan
Sol damunt l'acer
grocs, vermells i verds
corres cap al parc
i mires cap al cel.
Creuen en la nit
tots els fugitius
fan que la foscor
sigui un lloc millor.
I les paraules ja no importen
dóna'm temps.
I les paraules ja no importen
dóna'm temps.
Un dia, aquella tarda
un mirall de matinada
Seus al carrer i ara sents aquella veu
dins el teu cap.
Un record, la teva mirada
tot és etern i s'escapa
com la nit que cau sobre Manhattan.
Creuen en la nit
tots els fugitius
I les paraules ja no importen
dóna'm temps
I les paraules ja no importen
dóna'm temps
Un dia, aquella tarda
un mirall de matinada
Seus al carrer i ara sents aquella veu
dins el teu cap.
Un record, la teva mirada
tot és etern i s'escapa
com la nit que cau sobre Manhattan.
Un dia, aquella tarda
un mirall de matinada
Seus al carrer i ara sents aquella veu
dins el teu cap.
Un record, la teva mirada
i aquells carrers de Manhattan
i una foto de la Janis que ara em mira fixament
em mira fixament.
Autor(es): Edurne Vega
