Mare de Déu del Lledó
En Perot, dit de Granyana
quan llaurava amb els seus bous
va trobar al mig de la Plana
un tresor com cent alous.
Una arrel parà la rella,
una pedra aturà el pas.
No és cap pedra, és una Estrella
que ha baixat, de nit, al ras.
En Perot, deixant la jova
se'n va amb aquell ric trofeu.
En ses mans, la Bonanova,
del Lledó Mare de Déu.
I el poble dedica ermita
on encontrada va ser
la imatge, senyera fita
per notari i moliner.
Tots plegats la Mare imploren;
Ella ha buscat uns nous fills.
Bells sentiments, ara, afloren
d'uns cors orfes i senzills
Car ja tenen la Patrona
que faltava a Castelló.
Sigueu ajuda i corona
Mare de Déu del Lledó.
