Mantes i llençols

Monegre

l'hivern ens cau lluny encara
ara és hora de barraques
en els pobles en festa major.
me'n vaig a dormir a les tantes
intentant no recordar-te
i oblidant quan pugui el teu nom.
però no prenc ni una gota
del verí que beu el poble
quan es tracta d'oblidar un amor.

per si un dia vens a casa
i tens fred, i vols tapar-te
tinc un joc de mantes i llençols
i un sofà que si l'agafes
i tens un xiquet de traça
es desplega i s'hi pot fer l'amor.

però tu em truques i em refregues
per la cara com pateixes
no tens ni un xic de compassió
pel meu cor, que ni batega,
que pels terres s'arrossega
entre mig de vòmits i cartrons.

no em podries dir mentides
i inventar-te que fa uns dies
que et veus amb un noi de st. feliu?
i que els dos sou tan feliços
que ja penses i rumies
en casar-te i en tenir fills?

només així
podré fer via
i tornar a començar.