Manuela
L’encís d’una havanera
embarga l’ànim del navegant, I tant!
Ses notes porten l’enyor
d’altres temps mai oblidats, mai oblidats
quan comença a preludiar,
a la coberta el sol del vell acordió,
tota la tripulació,
s’arremolina al seu entorn.
Un a un es van posant,
a cantar aquella havanera,
fins que acaben corejant-la, amb emoció.
Sol un mariner ha quedat
fitant la terra que s’allunya poc a poc,
i el sol que deixa la nau,
de blanques ones titil·lant.
En sons pensaments està
la seva estimada,
que amb les llàgrimes als ulls
la va deixar, la va deixar.
Ai Manuela, el meu cor saps que t’estima
i no deixaré que s’enterri el teu mirar serè
i a l’Havana tornaré, per dur-te a la meva terra
a la costa catalana nostra llar tindrem.
lelerelele lerelele lerele lelerelerele
lelerelele lerelele lereleleee
Ai Manuela, el meu cor saps que t’estima
i no deixaré que s’enterri el teu mirar serè
i a l’Havana tornaré, per dur-te a la meva terra
a la costa catalana nostra llar tindrem.
