Mareta
Mareta, mareta,
anit vaig somniar
que una nineta
m’havies comprat.
La nina tenia
el cabell molt rull,
la cara molt fina,
bonicos els ulls.
Mareta, mareta,
quan vaig despertar
la nina estimada
estava al meu braç,
la nina que cante,
era veritat.
Jo la bressolava,
volia dormir,
a la nonineta a la noninà.
Duia una bateta
de somnis brodats
sabates de feltre
amb un llacet roig.
La nit curta, en vetla,
l’havies passat
cosint les manetes,
els llavis i el nas.
Mareta, mareta,
els somnis se-n van.
Em mira la nina
i m’estàs mirant.
Si el vent em desperta
amb udols d’espant,
m’abrace a la nina,
el cor contra el cor.
El vent entra en calma
i em torna la son.
