Març09
M'he obligat a fer aquesta cançó,
que el record perduri en els anals del temps.
Que la història mai no oblidi aquests senyors
que ens van vendre un mal futur contracorrent.
És la història d'estudiants al carrer,
de la força d'un jovent ben enrabiat.
De com les esperances moren amb recel,
d'una hòstia han ensordit el meu timpà.
Conta als néts com vam perdre el present.
Estudiants jutjats com criminals.
Conta'ls-hi també com una porra al turmell
destrossa el seu futur i el seu saber.
És la feina que he escollit de trobador,
no podria anar vivint amb aquest pes.
No explicar-te com ens tracta el poderós,
que la nostra vida val poc més que res.
Quin record tan tendre, les ocupacions.
Tants companys amb il·lusió i autogestió.
Digues als teus fills que hi ha cabrons
que els negaran la vida fins la mort.
Conta als néts com vam perdre el present.
Estudiants jutjats com criminals.
Conta'ls-hi també com una porra al turmell
destrossa el seu futur i el seu saber.
Compte! Que vindran els estudiants
Compte! Que ocuparan les facultats.
Compte! Ves i digues-li al degà.
Compte! Estovem-los amb l'autoritat
que ocuparan els somnis.
Conta als néts com vam perdre el present.
Estudiants jutjats com criminals.
Conta'ls-hi també com una porra al turmell
destrossa el seu futur i el seu saber.
No oblideu cap nom, que perduri en el record.
Autor(es): Jordi Montañez
