Marcianitos Con Queso A Les Fines Herbes
Tant, tant de temps sentint la vida com l'etern forrellat,
tant de temps somniant alliberar-me en la teva infinitud,
i poder, així, exhultar per la felicitat de no sentir mai més res.
Si hagués pogut no néixer, mai no hauria arrossegat
la basarda d'existir, la derisió constant de la vida,
ni t'hagués hagut de témer més del que mai no hagi pogut témer res.
Quan penso en la disort perseguint-me fins a la fi dels temps,
una insondable nostàlgia m'envaeix, tènue llum del capvespre.
El teu record se'm clava dolçament a la carn,
i tot en el més pregon del meu ésser es revolta per caure de genolls davant teu.
Tan de bo jo pogués no ser mai més, esvanir-me per sempre,
i així poder esborrar de la memòria el meu pas per aquesta vall de crueltat.
Si poguessis comprendre com et trobo a faltar...!
Per què ha de costar tant dolor venir-te a cercar?
Vull deixar d'existir.
