Mare
La mare ja tremola, té por
la mare es trenca a trossos en un plor.
Des de petits, ens ha abrigat
ens ha ajudat a créixer i ensenyat.
Fins la seva abraçada, estant enfadats ,
fins la seva alegria en temps torçats.
Fins la seva roba en una freda nit,
fins el seu aliment ens ha cedit.
Un fill que s'ha mort, encara era un nadó,
no li han deixat ni menjar un dia,
els germans grans ens ho hem endut tot.
I entre aquests més grans, la cosa no va pas millor,
ells són autòmats d'aquest sistema,
i aquí s'acaba la seva missió.
Despullada, trencada, i fet el cor petit ,
la mare es lamenta, negra nit.
Despullada, amb gana, i amb el cos ferit,
la terra es lamenta, negra nit.
Vindrà el dia en què els fills t'honraran a cada pas,
no sabem quan, no sabem com, però vindrà.
Vindrà, vindrà, t'honraran a cada pas,
no sabem com, no sabem quan, però vindrà.
