Mare terra
El mar és una bassa d’oli,
lo riu no és vida,
és un abocador,
les orenetes ja no tornen,
potser no els vagi bé
la contaminació,
les mongetes no són mongetes,
i els tomàquets ja no fan cap olor,
s’està esvaint la vida als boscos,
ningú atura la desforestació.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Que mai s’apaguin les estrelles,
que les matinades portin llum a la foscor,
que roses i clavells sospirin,
i que el cant dels punkis
trenqui el silenci del bosc.
Els deserts avancen,
vents huracanats,
els pols es desglacen,
l’aigua esta pujant.
L’oportunitat no la podem deixar passar
si lluitem avui veurem el cel serè demà.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Autor(es): Cranc
