Mar negra
Què negra és la mar, vell Príam
què negre es torna el reflex de tanta vela blanca,
la platja on antany passejaves,
infestada de cuirasses enemigues i sòrdides llances.
Peu d’enemic s’enfonsa en la sorra càndida,
sorra de casa, la teva sorra cara,
clivellada per botes militars
que amb son trepig atansen l’amenaça.
Què negra és la mar, vell Príam,
què negra es torna el reflex de tanta vela blanca,
mar de casa, mar de calma
on ara l’enemic ha fet sa estada.
Ja aixequen els bastions,
les armes preparades,
la còlera desfermada
s’abraona damunt la platja.
Què negra és la mar, vell Príam,
què negre es torna el reflex de tanta vela blanca,
mar de casa, mar de calma
on ara l’enemic ha fet sa estada.
Autor(es): Sirventès
