Marraixa de mistela
Bevent al bar t’he vist de lluny,
baix de la falda he vist el cel
però ja no hi veig res
és la beguda la que em perd.
I ara et trobe a faltar,
he estat tan prop de tu
i ara ets tan distant
que no sent la calor del teu sud.
Prem les dents
ompli gots de vidre
marraixa de mistela
m’esborrona l’esdevindre.
recreació del teu cos perfecte
nu baix un vestit elegant
les ganes d’arrancar-te’l
i recórrer el teu cos despullat.
I ara enyore el teu llit
al fons del corredor del teu pis
i ara recorde el teu olor
m’esgolava amb els dits.
Prem les dents
ompli gots de vidre
marraixa de mistela
m’esborrona l’esdevindre.
