Marginal blues

Destil·lats JF

vaig néixer una tarda amb el destí marcat
hereu d'una herència que sols m'ha portat solitud.
Però m'he resignat a dur a les espatlles aquest menyspreu heretat.

Quan era petit, la bondat de la gent
em va obrir en canal, sense miraments, deu mil cops.
Estava molt clar: l'endemà de néixer em vàreu jutjar i condemnar.

Quan tenia pocs anys me n'anava a esperar els reis.
Com no em portaven res, ara espero els camells.

No guanyaré un nobel, mai he estat prou llest
però m'ha fet tan mal la bondat oficial, que tinc clar
que la gent com cal en saben el doble i tenen doble moral.

Déu és bondat i vigila de dalt,
m'ha negat per sempre una oportunitat,
però bé, això tan se val,si em deixa que campi per les dreceres del mal.

Quan tenia pocs anys me n'anava a esperar els reis.
Com no em portaven res, ara espero els camells.

Vaig ser diable i màrtir sense altre remei,
em vau fer una creu a darrere el clatell.
No he tingut mai una altra opció. Vaig ser-ho per força i ara ja en tinc vocació.

A la meva espatlla tireu tots els mals
llenceu les deixalles dels vostres pecats damunt meu.
Ja res em fa mal. Només m'ofendria que algú plori al meu funeral.

Quan tenia pocs anys me n'anava a esperar els reis.
Com no em portaven res, ara espero els camells.