Mariola
Convidats i convidades
pugen pel camí daurat
cap al cim de les tronades
a cavall d'un núvol blanc.
Trenca l'alba, llum d'espasa,
la boirina entre el fullam
l'aire pur de la muntanya
porta olor de gesmiler.
A la serra Mariola
la disbauxa ha començat
sonen palmes i guitarres
tots i totes a ballar.
Sense normes ni manies
un esclat de llibertat
a recer de policies
lluny de frares i advocats.
Si tu fas el que jo pense
si jo faig el que tu vols
guanyarem tots dos per sempre
un grapat de bons records.
Corre el vi i olives negres
l'alegria que hem plantat
va saltant com una llebre
entre cames tremolant.
A la vora del barranc
entre sèquies i canyars
Mariola i un amic
descobriren el compàs.
Que si fan avant i arrere
que si es troben per davall
quan es busquen per les galtes
s'obri el cel per l'engonal.
Fa un capvespre enrojolat
i jo a tu et vull festejar
una casa vella i blava
ja no veig on t'has ficat.
Busque enmig dels esbarzers
si és un somni, és un desig
paradís de la infantesa
del teu cos com un ocell.
Que m'estic enamorant
d'eixos pits de dolça mel
misteriosa llum encesa
als teus ulls de caramel.
Si tu mires la natura
i no estàs plastificat
sentiràs com creix la vida
al teu cor i al teu voltant.
Que jo estic enamorat
de les aigües cristal·lines
de les índies que somien
de la llibertat total.
Autor(es): Rafael Xambó,Carles Carrasco