Marta
La Marta ha deixat de plorar i és que avui el món torna a girar.
El cor li batega molt fort i les fades canten al bosc.
Els colors li semblen més vius i els seus ulls ho dibuixen tot tant bonic.
La Marta ha deixat de plorar i és que avui l'Arnau per fi li ha fet cas.
Ja surt de casa i es posa vestits i es pentina com si fos l'última nit.
Sols passegen pel parc i acaronen la nit i els seus cossos tremolen;
sols s'asseuen a un banc i tanquen els ulls i somien històries;
sols passegen pel parc i cremen la nit amb cada paraula;
sols s'asseuen a un banc i parlen dels anys que la vida els regala.
La Marta ha deixat de plorar i és que avui el món torna a girar.
Als carrers la música sona i és que avui les ànimes corren.
Al poble estant tots contents i a la plaça, com sempre, hi juguen els nens.
La Marta ha deixat de plorar i és que avui li sembla que ja s'ha fet gran.
Ja surt de casa i es posa vestits i es pentina com si fos l'última nit.
Sols passegen pel parc...
Però un dia de febrer el sol s'amaga i fa fred.
I el poble avui calla i els carrers estant deserts;
i al parc la neu cau com si fos l'última nit.
La Marta torna a plorar i és que avui l'Arnau l'ha deixat.
Sola passeja pel parc i acarona la neu i tremola de fred;
sola s'asseu a aquell banc i tanca els ulls i juga amb el vent;
sola passeja pel parc i crema la nit sense paraules;
sola s'asseu a aquell banc i pensa en els anys que la vida ens regala.
