Marxa cap a la mort
Marxa solemne dels bandejats,
llançats al dolor del llarg camí,
petits, vells, de totes les edats,
cada pas els arrenca de casa.
I brutalment se'ls endú, el destí,
per camps d'estupor tot fang o pols.
Caminen en rengles sense fi,
un trist exèrcit, són molts.
Un invisible pastor mena el ramat,
atiant els gossos d'esglai i basarda,
des d'una brillant taula de despatx,
i ells defallint i traient força.
Encara un xic de l'extrem cansament,
s'allarguen com un riu cap a llevant,
és l'ombra d'un poble que ja no viu,
un poble que engega morts en vida.
Amb abrigalls bruts de terra i sang,
el feble recolza al braç del fort,
i avancen feixugament pel fang,
la mare estreny la criatura.
Vinclen el cap sota la dissort,
ningú no pregunta cap on van,
tots saben que van al camp de mort,
i, tanmateix, endavant.
Autor(es): Popular
