Matí de Solsona
Passejo una estona - pels volts de Solsona:
m’he llevat molt d’hora - molt de matinet.
Perquè el dia em tempta - els sol m’acarona
i no fa ni mica- ni mica de fred.
M’assec vora un marge - que té per espona,
posada a la mida - escaient de l’indret,
una pedra llisa- prou grossa i rodona
per a recalcar-m’hi – i estar-m’hi quiet.
Sento unes paraules – d’algú que enraona,
que diu a l’orella...d’algú algun secret,
però no l’escolto – que tant se me’n dona!
jo escolto una alosa – que vola pleret.
La neu que encaputxa – pels volts de Solsona
i dies més tebis - encara ens promet.
