Mateix planeta
Avui em sento callat, cada paraula em molesta.
Hem vingut de molt lluny
i som estrangers en el mateix planeta.
He rebut la postal on la mare parlava de l’herba;
ha tornat a sortir allà on van desmuntar la trinxera.
Com vols que no canti? no tinc altra cosa.
Et sento tan lluny i aquí els faig nosa.
Tinc un llit d’estels, les llums del carrer,
i una pàl·lida rosa.
Avui m’han fet callar, la meva veu no era digna.
I amb el cor amagat he recordat aquella melodia
que cantaves de nit quan pensaves que jo ja dormia.
M’amagava de tu per la por a perdre’t un dia.
Que sóc il·legal, creuant la frontera
res et puc comprar i no tinc res per vendre.
Ja no puc cantar, no tinc veu ni resposta.
Estic tant perdut i aquí no els importa.
Han mort els estels, les llums del carrer
i la pàl·lida rosa.
Avui sóc al cel i em costa d’entendre
que vaig ser estranger
en el mateix planeta.
