Matèries de cristall

Arturo Deltell

Desconcertàvem sempre la incertesa
Assenyalant amb el dit línies que creuen ventres de volcans
I vam disfressar la timidesa
Fent de l'única gravetat, força d'unió de cossos estel·lars
Vull desterrar-te la moral
Tensar l'aram que uneix el meu pols i els teus batecs

Diferenciant l'ombra de dalt
que creix de lluny surant l'espai
I cau la nit a les parets
i plora tota la ciutat

Ja no sé qui sóc
se m'ha fet vella l'única cançó
que parlava de tu
I se m'han gelat les mans
i se m'han fet de colors
les entranyes del metall

Tremolant d'intensitat
ha notat que ja no està
Les matèries de cristall
que leviten a l'asfalt
S'han juntat formant perfils
que recorden al seu llit