Melangia

Foscor

Visc per ser oblidat,
Veig un munt de dies que no expliquen tot plegat
Resto a a un clot apart,
S’atançen hores i vetllades del demà
Risc de caure en la cloenda de la vida
Melangia o anyorança del passat
Prest escric pàgines buides
D’altra banda és la solemna soledat

Com mai... enmig... com mai!!!

Reptes... del cruel destí!!
Rostre... de trist sentir!!!

Podria dir el teu nom, i viure
No és por, sols un somriure
Però és fosc, enigma i vida...

Jou, coll que abraces
Ets feixuc i caus profund com...
Sons, hores mortes, sense parla
Penso nit i dia com burlar la melangia, em sento sol