Memòria del fang
La terra es barrejà amb l'aigua
Que plorant queia de l'aire
I el sol li donà forma
I volant s'enfilà a caure als
Afilats ullals de clorofil·la
Que ara es xafen, entumits en la memòria
Quants llavis ressecs s'han humit
Amb el líquid del teu ventre
Quantes fulles que somniaren ser poemes
De tinta sàvia de versos verges
D'afilats ullals de clorofil.la
Que ara es xafen, entumits en la memòria
No se què em passa que em pense que
Fingisc que no estic fingint
No saber què em faig al fugir
Dels frondosos fills del fullatge,
D'afilats ullals de clorofil·la
Que ara es xafen, entumits en la memòria
Autor(es): Vladimir Rubio
