Melic del món
Sóc l’insuperable home de paper,
Una mica presumit i segur de sí mateix
Però si m’esquitxen puc quedar fet malbé.
Tinc una afecció que ha esdevingut constant,
Una afició a sentir-me irritat
Si tu no em fas cas.
Sensible, paranoic i em poso rondinaire
Tot per fer d’una cabòria una desgràcia.
Em surt un somriure tot fent cara de beneit,
Sembla mentida, creure’m centre de l’univers intangible,
M’he cregut ser el melic del món.
Caic malalt de tant donar-li voltes al cap.
Marejat per la por a trobar-me aïllat,
Que perdo proporcions i gravetat
Enmig de tanta terra i tanta gent.
Un bon remei seria un tractament basat en seny
Que fes de vitamina efervescent
I així centrar el cap.
Sensible, paranoic i em poso rondinaire
Tot per fer d’una cabòria una desgràcia.
Em surt un somriure tot fent cara de beneit,
Com és possible, creure’s centre de l’univers innaccesible;
Mai t’has sentit melic del món?
Autor(es): Joan- Pau Chaves
