Menhirs
Cauen com un vol
tardes i capvespres
ments paralitzants
Ja no brilla el sol
des de la finestra
que no vols obrir
Com un tifó
que m'envolta i m'arrossega
ja no tinc por
de creuar la llum vermella
Perdut, confós
per tu sóc pols
per tu sóc mort
Sóc un mussol
que amb els ulls brillants observa
un altre món
coses de l'absenta
Sóc un cargol
que vola en espirals de menta
En un udol infinit
que m'omple el pit d'altives freqüències
crido el teu nom
i em responen les absències
Sóc un mussol
sóc un cargol
Perdut, confós
per tu sóc pols
per tu sóc mort
