Memòria de peix
Et vaig veure submergit, eres com un peix bullit
amb escates florescents i un recinte tot podrit
Aigua bruta, fons espès i el filtre tot encallat
sense oxigen ni menjar, aquella aigua era pur quitrà
Pico al vidre entelat, bombolles d'aire destil·lat
Oblidar és el que em fa pensar que la memòria se te’n va
Menjant aigua fort pel nas, em cabusso imitant
Amb aletes de cartró i una cua que es desfà
I jo et dic neda, neda
Per aquesta aigua espessa
I jo et dic neda, neda
Per aquest fons descolorit
I ara et veig tot embussat, intentant pair el passat
amb memòria intermitent i tants dubtes dins del cap
No funciona, asfixiant, giro giro, sense parar
Oblidar és el que em fa pensar que la memòria se te’n va
Tres segons i se te’n van, les històries a l’instant
En un bucle infinit que et tornen a fer petit
I els esquemes es desfan
Memòria del peix podrit
Memòria del peix podrit
Etern, et reapareix
I jo et dic neda, neda
Per aquesta aigua espessa
I jo et dic neda, neda
Per aquest fons descolorit
I jo et dic neda, neda
Per aquesta aigua espessa
I jo et dic neda, neda
Per aquest fons descolorit
I jo et dic neda, neda
Per aquesta aigua espessa
I jo et dic neda, neda
Per aquest fons descolorit
I jo et dic neda, neda
Per aquesta aigua espessa
I jo et dic neda, neda
Per aquest fons descolorit
Autor(es): Misfru
