Memòries d'amor
Surt de casa i troba fulles de tardor,
A l’esquena una guitarra.
Al portal de l’àngel té l’aparador
Ocupat per uns vailets d’aquells que fan el break-dance.
Arrufant el nas camina carrer avall
Entre els Arcs i Cucurulla.
Hi ha una font i un bell racó per reposar,
I amb la funda oberta al terra,
I la guitarra a les mans, diu cantant...
He somiat que hi eres i amb to fluixet em deies
Que no has deixat mai d’estimar-me.
He somiat i em sembla que no has marxat i et quedes
Que has decidit que ets prou valenta
Per fer junts camins de ronda
On s’alternen llums i ombres
Per escriure junts memòries d’amor
Surt de casa i dolç és l’aire de l’estiu
A l’esquena la guitarra
Carrer Petritxol avall, Plaça del Pi
Ziga-zaga d’estudiants i d’estrangers tafaners
Bells acords entre les cordes van sonant
Vells records amb melodia
I una pluja de monedes al davant
Mentre el cap dona les gràcies
La guitarra a les mans, i ell cantant
He somiat que hi eres ...
